La imatge de la Mercè 2011, obra de l’artista i il·lustradora Catalina Estrada, conté la més pura essència barcelonina i, alhora, està impregnat del color, la llum i la vida pròpies d’Amèrica del Sud. I és que si una obra d’art està inevitablement marcada per la personalitat del seu autor, el cartell de la Mercè d’enguany i les seves diverses aplicacions traspuen l’ànima i les vivències de la seva autora.
Nascuda a Colòmbia, porta vivint i treballant a Barcelona des del 1999. I aquesta ciutat ha estat per a ella la pista de llançament d’una carrera espectacular en el món de l’art i el disseny que l’ha portada a treballar per a les marques multinacionals més prestigioses, però també a crear cartells per a organismes internacionals com ara Unicef. La seva obra beu del que han vist els seus ulls. És per això que les seves creacions són plenes d’elements florals i d’animals que ens recorden l’univers iconogràfic sud-americà, un món d’imatges que ella ha sabut lligar perfectament amb la tradició barcelonina, amb elements com el foc i el bestiari festiu de la ciutat, que la fascinen. Encara recorda amb delit el dia en què dracs i bèsties de foc van passar pel davant de casa seva i, del balcó estant, va poder veure, per primer cop, la pura imatge de la festa.
Ella, que ja havia dissenyat el 2008 el mocador de la Mercè, va quedar encantada davant la possibilitat de crear el símbol visual de la festa d’enguany. Així, es va llançar a repassar la història dels cartells de la Mercè i va triar, entre els menys repetits, el colors i les icones de la festa que apareixerien al seu cartell. Després, van venir les diverses aplicacions de la imatge bàsica i, amb elles, les cúpules de Sant Petersburg i les figures humanes que, pujades en un trapezi o corrent pels carrers de la ciutat, remeten a les mil i una cares d’una festa plena de circ, d’esports, de dracs, de focs d’artifici o d’aquella música que a ella tant la fascina.
Busqueu la Catalina en un concert o en algún racó de la Barcelona Vella, en un espai on no hi arribin els cotxes i on s’hi pugui arribar a peu o en bicicleta, perquè ella valora especialment l’estil de vida relaxat d’una ciutat gran però a la mida de les persones. Ella va arribar a Barcelona procedent de París. S’hi volia quedar unes setmanes i ja porta aquí més de dotze anys, dotze anys feliços durant els quals ha quedat atrapada per una ciutat amb una força magnètica especial per atreure els millors talents.
Font: Ajuntament de Barcelona